12-O RES A CELEBRAR! Països Catalans Antifeixistes!

Com cada 12 d’octubre, el jovent dels Països Catalans no tenim res a celebrar. L’espanyolisme commemora un any més i de forma vergonyosa un episodi sanguinari, tot recordant l’inici d’un llarg període de colonització que desembocà en segles d’esclavatge, assassinat i espoli als pobles de l’Amèrica del Sud. Les institucions espanyoles utilitzen aquesta “diada” com a mostra i exaltació del nacionalisme espanyol més caduc i reaccionari. Treuen a passejar els militars i la cabra en una exhibició lamentable de patriotisme que recorda èpoques pretèrites i que no és altra cosa més que un insult inadmissible a la dignitat de desenes de pobles que, com els Països Catalans, sofreixen o han sofert el jou de l’opressió de l’Estat Espanyol.

El feixisme avança i és urgent que el combatem. L’auge imparable de l’independentisme que es viu en una part dels Països Catalans, així com el discurs xenòfob i oportunista de determinades formacions de la dreta i la ultradreta fan del feixisme una realitat cada dia més visible als nostres carrers. Però si el discurs de racistes i feixistes arriba a quallar és, sens dubte, gràcies a la permissivitat interessada de policies, jutges i polítics. Aquells qui, quan els convé, tiren mà d’aquests sectors marginals per arribar allà on no arriben les seves lleis i la seva repressió.

Així, enguany diversos grupuscles de feixistes tornen a convocar, com també ho fan el Partit Popular (PP) i Plataforma per Catalunya (PxC), mobilitzacions en diversos punts del nostre país. Ocuparan novament i amb tota comoditat les nostres places i carrers per exhibir desvergonyidament el discurs i la simbologia propis del racisme, la xenofòbia, el feixisme i l’espanyolisme. Cal que fem front de manera urgent a aquesta deriva i no oblidar que, en un context similar, els feixistes de Grècia ocupen seients del Parlament mentre cometen assassinats contra joves antifeixistes.

Enguany, l’Església catòlica també se suma a la “festa”. Tarragona acollirà el proper 13 d’octubre un acte massiu de beatificació de “los mártires del S.XX en España”. Un homenatge de grans dimensions que retrà homenatge a 522 religiosos morts durant la guerra civil espanyola i al qual hi assistiran el president de la Conferència Episcopal Espanyola Rouco Varela, 160 bisbes i fins a 1.000 sacerdots. Resulta aberrant la celebració d’un acte que atempta contra la dignitat de tots aquells i aquelles que lluitaren per la defensa de les llibertats col·lectives i nacionals combatent el feixisme. Mentre uns són beatificats com a víctimes, la gran majoria de persones assassinades, víctimes d’una persecució política i ideològica per part del règim franquista, romanen encara a les cunetes i a les fosses comunes.

L’Església catòlica pren partit en un context notable de confrontació i ho fa del cantó de l’espanyolisme i la dreta colpista a qui sempre ha donat suport. De fet, que aquest acte se celebri el mateix cap de setmana del 12 d’octubre no és, en cap cas, una circumstància fortuïta. Com tampoc ho és que el col·lectiu feixista “La España en Marcha (LEM)” hagi organitzat desplaçaments pel proper cap de setmana que inclouen manifestació a Barcelona el dia 12 i beatificacions el 13.

 Per la dignitat dels avis i àvies, el jovent hi farem front. No podem quedar-nos de braços plegats. Cal fer memòria, recordar qui som i d’on venim. Prendre consciència, plantar cara i no deixar-los avançar ni un centímetre. Per la memòria dels besavis, besàvies, avis i àvies antifeixistes que van perdre la vida en defensa de la seva dignitat com a persones, poble i classe. També per la memòria d’en Guillem i la Sònia. Per acabar d’una vegada per totes amb el feixisme, el racisme i l’espanyolisme. I també per acabar amb una Església colpista que a banda d’homenatjar franquistes, exhibeix un discurs homòfob i atempta repetidament contra la dignitat de les dones. Tot plegat, mentre acumula poder, riquesa i privilegis.

 Per tot això, des d’Arran animem el jovent dels Països Catalans a boicotejar qualsevol mostra de feixisme espanyolista als nostres barris, pobles i ciutats. En aquest sentit, convoquem a la concentració antifeixista que se celebrarà a Barcelona el dia 12 d’octubre a les 11h a la Plaça Universitat de Barcelona i a la manifestació que tindrà lloc el mateix dia a les 18h a l’Estàtua dels Despullats de Tarragona.

Generem consciència, creem resistència.

Països Catalans Antifeixistes!

 Arran, Organització Juvenil de l’Esquerra Independentista

A part, des d'Arran Priorat volem convidar-vos a la II Botifarrada a la hispanitat que organitza el Casal Popular Pere Joan Barceló "Carrasclet".

Dissabte 12 d'octubre: a partir de les 10h a la plaça de l'Artesana de Falset, esmorzar popular amb llangonissa, pa torrat i vi per 3 euros. Tot seguit: actuació del cantautor Josep Maria Cantimplora (de permís penitenciari).

Diumenge 13 d'octubre:a partir de les 16h, 2n Torneig de botifarra al Casal Carrasclet.

El 12 d'octubre, res a celebrar!

Parir és un dret, no una imposició. Avortament lliure i gratuït!

Des de l’Esquerra Independentista, llancem enguany la campanya pel dret a l’avortament lliure i gratuït “PARIR ÉS UN DRET, NO UNA IMPOSICIÓ! DRET A L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT!”; una campanya que representa la defensa del dret de les dones al propi cos i a la pròpia sexualitat, i que és també una reivindicació de classe, una declaració de guerra contra la dreta ultracatòlica i l’ofensiva conservadora, i una aposta ferma: ens oposarem a aquesta mesura com a totes les mesures de violència institucional que reforcen l’ofensiva patriarcal i capitalista; prendrem els carrers, portarem la desobediència feminista al centre de la nostra agenda política.

La reforma prevista pel ministre Gallardón i el Partit Popular, es llança enmig d’un moment socioeconòmic en el qual les classes populars i les dones en particular veiem com la nostra situació empitjora dia a dia, i segurament intenta passar desapercebuda enmig de tantes altres mesures de maltracte a les classes populars, però significa, tant simbòlicament com a la pràctica, una agressió flagrant i de les més agudes que s’estan duent a terme, alhora que representa un salt enrere de 30 anys pel que fa a les petites victòries que, en matèria d’avortament, s’havien assolit després de lluites històriques del feminisme

El desmantellament progressiu de l’anomenada “societat del benestar”, les retallades en els drets bàsics com són la sanitat o l’educació, i les retallades en drets socials i laborals, fan encara més precàries les nostres vides; i les dones ens veiem doblement afectades i maltractades per aquesta  situació: perquè els sectors més retallats i maltractats estan altament feminitzats (la major part de treballadores són dones); perquè les tasques assistencials i de cura que, tot i que en baixa mesura, assumia l’estat, estan tornant a recaure en les dones i això propicia  l’anomenat retorn a la llar; perquè cada cop més hem d’assumir el treball assalariat i alhora les tasques de la llar, en unes dobles jornades laborals cada dia més dures; perquè som les que patim més la temporalitat laboral, els contractes escombraria i les que estem en el centre de l’economia submergida, i un llarg etcètera.

Enmig d’aquesta situació, tornar la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) a una situació legal en pitjors condicions que en les que es trobava el 1985 en la llei de supòsits, propiciarà la reproducció obligada; la qual, en un moment socioeconòmic de crisi i retallades com el que acabem de descriure, tindrà un cost molt elevat per a les dones, tant emocionalment (dependència de terceres persones en una conjuntura en què mantenir fills i filles es fa més difícil que mai), com materialment (dificultat de conciliació amb la vida laboral, intensificació de la ja esmentada doble jornada laboral…).

Des de la dreta catòlica més rància ens acusen d’assassinat i pretenen penalitzar-nos per voler tenir la llibertat d’exercir un dret que ha de ser nostre, mentre en cap moment es plantegen la tortura constant que és per la majoria de la població viure, per no dir sobreviure. Així, es fomenta que les dones posem la nostra vida en perill quan decidim exercir el dret al propi cos, i en aquest sentit es perpetra de nou un greuge de classe: les dones amb menys recursos econòmics ho tindrem molt més difícil, per no dir impossible per avortar en condicions (quan les intervencions siguin clandestines o si han de recaure a mans privades) i haurem de posar en perill la nostra salut sotmetent-nos a intervencions voluntàries de l’embaràs (IVE) en condicions precàries.

A més, moral i llei aniran de bracet per crear un estigma social, criminalitzant l’avortament per haver-se de fer d’amagat, fent que l’exercici del dret al propi cos esdevingui un acte criminal als ulls de la societat.

Els nostres cossos, desitjos i maternitats ens seran usurpats mentre som testimonis de la seva fal·làcia: mentre legislen sobre la propietat privada inalienable, fan dels nostres cossos una extensió  de la propietat de l’Estat; som lliures per poder decidir fer-nos un augment de pit o retocar-nos el nas, però no ho som per poder decidir si volem ser mares o no. Torna a estar clar que el dret al propi cos continua sent un dret que només l’Estat el pot exercir.

Com de costum, doncs, el capitalisme, dreta catòlica i patriarcat, fan el pacte que els és natural i colpegen fort les dones, el nostre dret a decidir, els nostres cossos, els nostres desitjos, les nostres sexualitats; contra les dones i sobretot contra les que som treballadores; però, com ja hem dit, portarem aquesta reivindicació al centre de la nostra agenda política; amb totes les nostres armes, amb la desobediència feminista; als carrers i on faci falta. Pel Dret a l’avortament lliure i gratuït!

11 de setembre de 2013: el jovent trenquem les regles per canviar-ho tot!

El jovent dels Països Catalans vivim una situació convulsa que ja fa massa temps que dura. Fa més de cinc anys que la crisi capitalista colpeja durament les joves del nostre país amb índexs d’atur sense precedents, precarietat i temporalitat als nostres llocs de treball i limitacions en l’accés a serveis bàsics com ara l’ensenyament, la sanitat, el transport o la cultura. Parlem de la mateixa crisi capitalista que treu de casa seva més de 40 famílies cada dia, que ha abocat un quart de la nostra població a la pobresa i sotmet a milers de persones migrades a condicions de vida infrahumanes.

La nostra situació té uns culpables ben clars. Però sobretot, té uns beneficiaris. Són aquells que l’han provocada i que l’aprofiten miserablement per accentuar de forma definitiva el saqueig a les classes populars en forma de retallades, rescats de bancs i caixes i privatitzacions de serveis públics i sectors estratègics. Parlem del poder econòmic i financer: d’empresaris i banquers. Tot plegat, amb la el beneplàcit d’una casta política i sindical còmplice que a sobre s’omple les butxaques en incomptables trames de corrupció.

També són constants els atacs que rebem de forma repetida des de l’espanyolisme reaccionari ultraconservador. Atacs especialment dirigits contra la llengua i cultura catalanes, com també contra el dret a decidir sobre els nostres propis cossos. Exemples d’això són la polèmica llei impulsada pel ministre Wert o la reforma de la llei de l’avortament del ministre Gallardón, entre moltes d’altres. En aquest darrer sentit, som conscients que és només des de la lluita feminista que ens deslliurarem de l’opressió que exerceix sobre nosaltres el sistema patriarcal.

La independència dels Països Catalans resulta essencial per deslliurar-nos d’aquesta situació.El vell autonomisme està mort i enterrat. Així ho demostra el procés sobiranista iniciat en una part del país i que es materialitza des de fa anys en forma d’importants mobilitzacions com les consultes populars, la manifestació del passat Onze de setembre o la cadena humana convocada per la propera diada del Principat. Cal celebrar aquest pas endavant, però sempre amb la ferma convicció que la independència ha d’anar necessàri ament acompanyada d’un procés de transformació integral de la nostra societat. Cal desvincular-nos de l’Estat Espanyol i Francès. Però també de la Unió Europea, del capitalisme i el patriarcat. És aquesta l’única via que permetrà al poble català canviar-ho tot per saber-se veritablement sobirà.

Cal seguir treballant per la independència de la nació completa. Hem de seguir plantejant la llibertat política al conjunt dels Països Catalans. No ens val la independència de quatre províncies. Resignar-s’hi suposaria la renúncia a segles de lligams històrics, econòmics i culturals, així com a dècades de lluita independentista arreu del país. És en l’actual context d’auge de l’independentisme que cal que ho seguim dient tan fort i clar com hem fet sempre: la nostra nació s’estén al Nord de l’Albera, travessa el Túria, toca la Vall de l’Isabena i salta per la Mediterrània. Va de Sales a Guardamar i de Fraga fins a Maó.

No podem confiar el futur del país als gestors de la nostra misèria. Bona part dels gestors de l’autonomisme i el capitalisme a casa nostra s’han vist forçats a adoptar de forma inevitable el discurs de l’independentisme. Però això no ens ha de fer perdre el Nord. Perquè no podem deixar el país en mans dels qui porten dècades fent el joc als estats espanyol i francès. A aquells qui ens envien a servir cafès a Lon

dres mentre es venen l’aigua als capitalistes espanyols i regalen el territori a canvi de macro-projectes com el Barcelona World. Els responsables dels EROs, de deslocalitzar empreses i de mantenir un sistema econòmic injust, basat en la desigualtat. Els responsables de mantenir als Països Catalans l’economia del totxo, l’especulació i el sol i platja. No deixarem que ens segueixin governant els qui reprimeixen sense escrúpols el jovent que lluita des de fa un quart de segle per la independència i el socialisme als Països Catalans. El poble ha de ser el centre actiu del nostre procés d’emancipació. No només ha de ser consultat, sinó que n’ha de ser protagonista.

La desobediència i l’autoorganització del jovent són claus en aquest context de confrontació nacional i social. És necessari que des dels barris, els pobles, viles i ciutats, el jovent dels Països Catalans prenguem consciència, ens organitzem i ens mobilitzem per revertir la nostra situació. Cal que trenquem les regles dels estats espanyol i francès, del capitalisme i del patriarcat. Només d’aquesta manera podrem ser capaços de canviar-ho tot i construir un país lliure de tota forma d’opressió i explotació.

11 de setembre de 2013:
El jovent trenquem les regles per canviar-ho tot!

Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista

    

        

    

Avui comença el REBROT '13!

Ja el tenim aquí, el Rebrot 2013. Sant Celoni serà la vila amfitriona, des d'avui fins diumenge, del que representa el dotzè aplec del jovent independentista dels Països Catalans.

El Rebrot és un punt de trobada del jovent independentista d’arreu del país. Un espai de lluita i intercanvi d’idees i experiències per avançar juntes en la construcció d’uns Països Catalans independents, socialistes i feministes.

Durant els dies en que es celebra el Rebrot podreu assistir i participar en xerrades, debats, tallers, exposicions, concerts... 

Per saber tota la informació de l'aplec ho trobareu al seu web: www.rebrot.cat

#REBROT13 PLANTANT ARRELS DE RESISTÈNCIA JUVENIL

FESTA SÍ, LLUITA TAMBÉ!

Presentació d'Arran Priorat

Qui som?

Ara fa un any del naixement d'ARRAN, la unió de Maulets, la CAJEI i diversos col·lectius locals, l'Assemblea de Joves del Priorat n'és un exemple,  amb la ferma voluntat d’organitzar i mobilitzar tot el jovent independentista i revolucionari en una sola organització de joves de l’Esquerra Independentista. 

Neix, així , amb la convicció d’esdevenir una eina aglutinadora útil per al jovent d’arreu dels Països Catalans en la lluita per l’alliberament nacional, social i de gènere del nostre poble.

ARRAN és format per centenars de militants organitzats al voltant de 70 nuclis locals disseminats al llarg de les comarques d’arreu del país fet que ens converteix en l’organització juvenil independentista més gran i forta dels Països Catalans.

Què volem?

Des d’ARRAN treballem per construir un futur digne per al jovent del nostre poble. Per aconseguir-ho organitzem la nostra lluita al voltant de tres eixos principals que ens han de permetre construir una societat lliure de tota opressió explotació :

§  la independència dels Països Catalans per defensar-nos dels atacs dels Estats Espanyol i Francès que des de fa més de tres-cents anys intenten esborrar la identitat del nostre poble. Treballem per la nostra emancipació nacional per així construir un país al servei del poble treballador català.

§  Reivindiquem la necessitat d’acabar amb el sistema capitalista i la seva injustícia mundial; per això apostem per la construcció del socialisme, el qual ens ha de conduir a una societat sense classes ni opressions de cap tipus.

§  La lluita feminista contra l’opressió personal i col·lectiva que suposa per a totes les persones el sistema patriarcal basat en el domini de l’home sobre la dona i dels valors preconcebuts com a masculins per sobre de tots els altres, així com la discriminació per opció sexual o model de vida.

 També considerem com a pròpies la lluita ecologista, per un habitatge i treball dignes, la lluita antifeixista, per l’educació pública i popular, l’antiracisme i la solidaritat internacionalista.

Arran Priorat és l’antic nucli de l’Assemblea de Joves del Priorat i aquest dissabte 29 de juny ens presentarem al Casal Popular Pere Joan Barceló – Carrasclet amb la col·laboració d’Arran Terra Alta on intercanviarem idees i lluites en un debat sobre el jovent organitzat a les nostres comarques.

Al PRIORAT, el jovent seguem ARRAN!

NI RETALLADES NI REPRESSIÓ

Manifest de l’Esquerra Independentista del Priorat  (Col·lectiu Independentista del Priorat, Assemblea de Joves del Priorat i  Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans - INS Priorat) 


Davant l’onada repressiva a la que ens estant sometent i per reclamar l’alliberament de l’Andreu, militant de Maulets de Tortosa, i el Ruben, activista del barri de Sants de Barcelona, així com de la de la resta de companyes, des de l’Esquerra Independentista del Priorat (Col·lectiu Independentista del Priorat, Assemblea de Joves del Priorat i  Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans - INS Priorat) volem exposar el següent:
En el que portem de 2012 una quarantena de militants independentistes, i un total de més d'un centenar d'activistes han estat detingudes. Ja sigui per defensar la llengua i el dret a l’escolarització en català o per protestar picant cassoles contra el govern Bauzà a Mallorca, ja sigui per protestar per les salvatges retallades en drets socials al Principat de Catalunya o bé per defensar l’ensenyament públic, de qualitat i en valencià al País Valencià .
Paral·lelament, la Generalitat del Principat ha començat a tramitar les sancions a aquelles persones que han participat en la campanya pacifica, popular i civil contra les autopistes privatitzades coneguda com No vull pagar.
Tot plegat ens porta a un panorama de més de 100 persones amb procediments judicials oberts, milers de persones multades,  més de 25 detingudes, persones segrestades durant dies a les presons (La Laura de la CGT o les 2 persones que van participar dels piquets del matí durant la vaga del 29M) i dues persones que segueixen a la presó.
Aqueta brutal repressió, és tan sols l’altra cara de la moneda de les retallades, una ferotge ofensiva contra els drets socials perpetrada per aquells que utilitzen la crisi  que ells mateixos han creat com a excusa per privatitzar-nos els serveis públics, encara més.
Contra aquesta nova dictadura econòmica estem lluitant, i l’Andreu i el Rubén, els nostres germans de lluita, estant lluitant amb Nosaltres. Per aquests motius varem secundar la vaga general del 29M, varem exercir el nostre dret a resistir-nos a la dictadura dels Mercats, varem participar dels piquets del matí i de les manifestacions de la tarda. L’Andreu i el Rubén van participar en una mobilització que havíem decidit col·lectivament: empresonant-los a ells se’ns empresona a totes les que participàrem a la vaga. I aquest és un atac intolerable cap a tota una comunitat que, de forma solidària i responsable, decideix lluitar per la seva vida.

Quants banquers han estat condemnats? Quants polítics cessats del seu càrrec? Cap.
Fem una crida al poble per a destituir el govern il·legítim, corrupte i lliberticida que està destrossant l’esforç social de construir un societat solidària i justa.
Fem una crida per a lluitar contra un Govern que empresona a la nostra gent i amnistia sistemàticament als delinqüents de la seva classe.

No ens creiem ni el seu país ni el seu sistema.
Contra Espanya i el capital:

INDEPENDÈNCIA , REUNIFICACIÓ I SOCIALISME!
LLIBERTAT DETINGUDES, PROU RETALLADES!

Priorat , juny del 2012

11 i 12 de maig actes de l'AJP al Casal Carrasclet!

Cap de setmana mogut al Casal Carrasclet ! L'Assemblea de Joves del Priorat presentem l'editorial Tigre de Paper ( http://www.tigredepaper.cat ) divendres a les 19h, i dissabte passarem el documental Corazón de Fábrica, sobre una fàbrica que va entrar en fallida a Argentina i que qui hi treballava va ocupar i van començar a produir sense patró de forma autogestionada.
Us hi esperem!

Esdeveniments al Facebook: Tigre de Paper https://www.facebook.com/events/248002671973679/  i Corazón de Fábrica https://www.facebook.com/events/356089144447317/