dissabte, 28 de setembre del 2013

Parir és un dret, no una imposició. Avortament lliure i gratuït!






Des de l’Esquerra Independentista, llancem enguany la campanya pel dret a l’avortament lliure i gratuït “PARIR ÉS UN DRET, NO UNA IMPOSICIÓ! DRET A L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT!”; una campanya que representa la defensa del dret de les dones al propi cos i a la pròpia sexualitat, i que és també una reivindicació de classe, una declaració de guerra contra la dreta ultracatòlica i l’ofensiva conservadora, i una aposta ferma: ens oposarem a aquesta mesura com a totes les mesures de violència institucional que reforcen l’ofensiva patriarcal i capitalista; prendrem els carrers, portarem la desobediència feminista al centre de la nostra agenda política.
La reforma prevista pel ministre Gallardón i el Partit Popular, es llança enmig d’un moment socioeconòmic en el qual les classes populars i les dones en particular veiem com la nostra situació empitjora dia a dia, i segurament intenta passar desapercebuda enmig de tantes altres mesures de maltracte a les classes populars, però significa, tant simbòlicament com a la pràctica, una agressió flagrant i de les més agudes que s’estan duent a terme, alhora que representa un salt enrere de 30 anys pel que fa a les petites victòries que, en matèria d’avortament, s’havien assolit després de lluites històriques del feminisme
El desmantellament progressiu de l’anomenada “societat del benestar”, les retallades en els drets bàsics com són la sanitat o l’educació, i les retallades en drets socials i laborals, fan encara més precàries les nostres vides; i les dones ens veiem doblement afectades i maltractades per aquesta  situació: perquè els sectors més retallats i maltractats estan altament feminitzats (la major part de treballadores són dones); perquè les tasques assistencials i de cura que, tot i que en baixa mesura, assumia l’estat, estan tornant a recaure en les dones i això propicia  l’anomenat retorn a la llar; perquè cada cop més hem d’assumir el treball assalariat i alhora les tasques de la llar, en unes dobles jornades laborals cada dia més dures; perquè som les que patim més la temporalitat laboral, els contractes escombraria i les que estem en el centre de l’economia submergida, i un llarg etcètera.
Enmig d’aquesta situació, tornar la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) a una situació legal en pitjors condicions que en les que es trobava el 1985 en la llei de supòsits, propiciarà la reproducció obligada; la qual, en un moment socioeconòmic de crisi i retallades com el que acabem de descriure, tindrà un cost molt elevat per a les dones, tant emocionalment (dependència de terceres persones en una conjuntura en què mantenir fills i filles es fa més difícil que mai), com materialment (dificultat de conciliació amb la vida laboral, intensificació de la ja esmentada doble jornada laboral…).
Des de la dreta catòlica més rància ens acusen d’assassinat i pretenen penalitzar-nos per voler tenir la llibertat d’exercir un dret que ha de ser nostre, mentre en cap moment es plantegen la tortura constant que és per la majoria de la població viure, per no dir sobreviure. Així, es fomenta que les dones posem la nostra vida en perill quan decidim exercir el dret al propi cos, i en aquest sentit es perpetra de nou un greuge de classe: les dones amb menys recursos econòmics ho tindrem molt més difícil, per no dir impossible per avortar en condicions (quan les intervencions siguin clandestines o si han de recaure a mans privades) i haurem de posar en perill la nostra salut sotmetent-nos a intervencions voluntàries de l’embaràs (IVE) en condicions precàries.
A més, moral i llei aniran de bracet per crear un estigma social, criminalitzant l’avortament per haver-se de fer d’amagat, fent que l’exercici del dret al propi cos esdevingui un acte criminal als ulls de la societat.
Els nostres cossos, desitjos i maternitats ens seran usurpats mentre som testimonis de la seva fal·làcia: mentre legislen sobre la propietat privada inalienable, fan dels nostres cossos una extensió  de la propietat de l’Estat; som lliures per poder decidir fer-nos un augment de pit o retocar-nos el nas, però no ho som per poder decidir si volem ser mares o no. Torna a estar clar que el dret al propi cos continua sent un dret que només l’Estat el pot exercir.
Com de costum, doncs, el capitalisme, dreta catòlica i patriarcat, fan el pacte que els és natural i colpegen fort les dones, el nostre dret a decidir, els nostres cossos, els nostres desitjos, les nostres sexualitats; contra les dones i sobretot contra les que som treballadores; però, com ja hem dit, portarem aquesta reivindicació al centre de la nostra agenda política; amb totes les nostres armes, amb la desobediència feminista; als carrers i on faci falta. Pel Dret a l’avortament lliure i gratuït!



dilluns, 2 de setembre del 2013

11 de setembre de 2013: el jovent trenquem les regles per canviar-ho tot!



El jovent dels Països Catalans vivim una situació convulsa que ja fa massa temps que dura. Fa més de cinc anys que la crisi capitalista colpeja durament les joves del nostre país amb índexs d’atur sense precedents, precarietat i temporalitat als nostres llocs de treball i limitacions en l’accés a serveis bàsics com ara l’ensenyament, la sanitat, el transport o la cultura. Parlem de la mateixa crisi capitalista que treu de casa seva més de 40 famílies cada dia, que ha abocat un quart de la nostra població a la pobresa i sotmet a milers de persones migrades a condicions de vida infrahumanes.
La nostra situació té uns culpables ben clars. Però sobretot, té uns beneficiaris. Són aquells que l’han provocada i que l’aprofiten miserablement per accentuar de forma definitiva el saqueig a les classes populars en forma de retallades, rescats de bancs i caixes i privatitzacions de serveis públics i sectors estratègics. Parlem del poder econòmic i financer: d’empresaris i banquers. Tot plegat, amb la el beneplàcit d’una casta política i sindical còmplice que a sobre s’omple les butxaques en incomptables trames de corrupció.
També són constants els atacs que rebem de forma repetida des de l’espanyolisme reaccionari ultraconservador. Atacs especialment dirigits contra la llengua i cultura catalanes, com també contra el dret a decidir sobre els nostres propis cossos. Exemples d’això són la polèmica llei impulsada pel ministre Wert o la reforma de la llei de l’avortament del ministre Gallardón, entre moltes d’altres. En aquest darrer sentit, som conscients que és només des de la lluita feminista que ens deslliurarem de l’opressió que exerceix sobre nosaltres el sistema patriarcal.
La independència dels Països Catalans resulta essencial per deslliurar-nos d’aquesta situació.El vell autonomisme està mort i enterrat. Així ho demostra el procés sobiranista iniciat en una part del país i que es materialitza des de fa anys en forma d’importants mobilitzacions com les consultes populars, la manifestació del passat Onze de setembre o la cadena humana convocada per la propera diada del Principat. Cal celebrar aquest pas endavant, però sempre amb la ferma convicció que la independència ha d’anar necessàri ament acompanyada d’un procés de transformació integral de la nostra societat. Cal desvincular-nos de l’Estat Espanyol i Francès. Però també de la Unió Europea, del capitalisme i el patriarcat. És aquesta l’única via que permetrà al poble català canviar-ho tot per saber-se veritablement sobirà.
Cal seguir treballant per la independència de la nació completa. Hem de seguir plantejant la llibertat política al conjunt dels Països Catalans. No ens val la independència de quatre províncies. Resignar-s’hi suposaria la renúncia a segles de lligams històrics, econòmics i culturals, així com a dècades de lluita independentista arreu del país. És en l’actual context d’auge de l’independentisme que cal que ho seguim dient tan fort i clar com hem fet sempre: la nostra nació s’estén al Nord de l’Albera, travessa el Túria, toca la Vall de l’Isabena i salta per la Mediterrània. Va de Sales a Guardamar i de Fraga fins a Maó.
No podem confiar el futur del país als gestors de la nostra misèria. Bona part dels gestors de l’autonomisme i el capitalisme a casa nostra s’han vist forçats a adoptar de forma inevitable el discurs de l’independentisme. Però això no ens ha de fer perdre el Nord. Perquè no podem deixar el país en mans dels qui porten dècades fent el joc als estats espanyol i francès. A aquells qui ens envien a servir cafès a Lon
dres mentre es venen l’aigua als capitalistes espanyols i regalen el territori a canvi de macro-projectes com el Barcelona World. Els responsables dels EROs, de deslocalitzar empreses i de mantenir un sistema econòmic injust, basat en la desigualtat. Els responsables de mantenir als Països Catalans l’economia del totxo, l’especulació i el sol i platja. No deixarem que ens segueixin governant els qui reprimeixen sense escrúpols el jovent que lluita des de fa un quart de segle per la independència i el socialisme als Països Catalans. El poble ha de ser el centre actiu del nostre procés d’emancipació. No només ha de ser consultat, sinó que n’ha de ser protagonista.
La desobediència i l’autoorganització del jovent són claus en aquest context de confrontació nacional i social. És necessari que des dels barris, els pobles, viles i ciutats, el jovent dels Països Catalans prenguem consciència, ens organitzem i ens mobilitzem per revertir la nostra situació. Cal que trenquem les regles dels estats espanyol i francès, del capitalisme i del patriarcat. Només d’aquesta manera podrem ser capaços de canviar-ho tot i construir un país lliure de tota forma d’opressió i explotació.
11 de setembre de 2013:
El jovent trenquem les regles per canviar-ho tot!
Arran, organització juvenil de l’Esquerra Independentista