Des de l’Esquerra Independentista, llancem enguany la campanya pel dret a l’avortament lliure i gratuït “PARIR ÉS UN DRET, NO UNA IMPOSICIÓ! DRET A L’AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT!”; una campanya que representa la defensa del dret de les dones al propi cos i a la pròpia sexualitat, i que és també una reivindicació de classe, una declaració de guerra contra la dreta ultracatòlica i l’ofensiva conservadora, i una aposta ferma: ens oposarem a aquesta mesura com a totes les mesures de violència institucional que reforcen l’ofensiva patriarcal i capitalista; prendrem els carrers, portarem la desobediència feminista al centre de la nostra agenda política.
La reforma prevista pel ministre Gallardón i el Partit Popular, es llança enmig d’un moment socioeconòmic en el qual les classes populars i les dones en particular veiem com la nostra situació empitjora dia a dia, i segurament intenta passar desapercebuda enmig de tantes altres mesures de maltracte a les classes populars, però significa, tant simbòlicament com a la pràctica, una agressió flagrant i de les més agudes que s’estan duent a terme, alhora que representa un salt enrere de 30 anys pel que fa a les petites victòries que, en matèria d’avortament, s’havien assolit després de lluites històriques del feminisme
El desmantellament progressiu de l’anomenada “societat del benestar”, les retallades en els drets bàsics com són la sanitat o l’educació, i les retallades en drets socials i laborals, fan encara més precàries les nostres vides; i les dones ens veiem doblement afectades i maltractades per aquesta situació: perquè els sectors més retallats i maltractats estan altament feminitzats (la major part de treballadores són dones); perquè les tasques assistencials i de cura que, tot i que en baixa mesura, assumia l’estat, estan tornant a recaure en les dones i això propicia l’anomenat retorn a la llar; perquè cada cop més hem d’assumir el treball assalariat i alhora les tasques de la llar, en unes dobles jornades laborals cada dia més dures; perquè som les que patim més la temporalitat laboral, els contractes escombraria i les que estem en el centre de l’economia submergida, i un llarg etcètera.
Enmig d’aquesta situació, tornar la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE) a una situació legal en pitjors condicions que en les que es trobava el 1985 en la llei de supòsits, propiciarà la reproducció obligada; la qual, en un moment socioeconòmic de crisi i retallades com el que acabem de descriure, tindrà un cost molt elevat per a les dones, tant emocionalment (dependència de terceres persones en una conjuntura en què mantenir fills i filles es fa més difícil que mai), com materialment (dificultat de conciliació amb la vida laboral, intensificació de la ja esmentada doble jornada laboral…).
Des de la dreta catòlica més rància ens acusen d’assassinat i pretenen penalitzar-nos per voler tenir la llibertat d’exercir un dret que ha de ser nostre, mentre en cap moment es plantegen la tortura constant que és per la majoria de la població viure, per no dir sobreviure. Així, es fomenta que les dones posem la nostra vida en perill quan decidim exercir el dret al propi cos, i en aquest sentit es perpetra de nou un greuge de classe: les dones amb menys recursos econòmics ho tindrem molt més difícil, per no dir impossible per avortar en condicions (quan les intervencions siguin clandestines o si han de recaure a mans privades) i haurem de posar en perill la nostra salut sotmetent-nos a intervencions voluntàries de l’embaràs (IVE) en condicions precàries.
A més, moral i llei aniran de bracet per crear un estigma social, criminalitzant l’avortament per haver-se de fer d’amagat, fent que l’exercici del dret al propi cos esdevingui un acte criminal als ulls de la societat.
Els nostres cossos, desitjos i maternitats ens seran usurpats mentre som testimonis de la seva fal·làcia: mentre legislen sobre la propietat privada inalienable, fan dels nostres cossos una extensió de la propietat de l’Estat; som lliures per poder decidir fer-nos un augment de pit o retocar-nos el nas, però no ho som per poder decidir si volem ser mares o no. Torna a estar clar que el dret al propi cos continua sent un dret que només l’Estat el pot exercir.
Com de costum, doncs, el capitalisme, dreta catòlica i patriarcat, fan el pacte que els és natural i colpegen fort les dones, el nostre dret a decidir, els nostres cossos, els nostres desitjos, les nostres sexualitats; contra les dones i sobretot contra les que som treballadores; però, com ja hem dit, portarem aquesta reivindicació al centre de la nostra agenda política; amb totes les nostres armes, amb la desobediència feminista; als carrers i on faci falta. Pel Dret a l’avortament lliure i gratuït!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada